Jordi Palà Balanyà, autor a JARDÍ POLAR

Anatomia d’un Secret

Jordi Palà Balanyà — Sat, 13 Jun 2026 17:24:57 +0000

Per inaugurar la secció *enllà, disseccionem l’edició física del primer disc.

Des de l’inici me’l vaig imaginar com una obra no només musical, resultat de la suma simple de dos factors: síndrome de l’impostor debutant + incentivar escolta fora de pantalles.
L’artefacte que tenia al cap em demanava una fabricació artesanal, de la qual es van encarregar al taller d’enquadernació Nacana, i un acompanyament gràﬁc que s’integrés amb les cançons.

Fotografies: Joan Moliner ⸻

I. «De colors hermosos»
La terra i la geometria | Coŀlaboració amb en Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)

Una rajola hidràulica escollida de la coŀlecció d’en Joan per a cada cançó; els seus motius geomètrics i cromàtics m’evocaven el paisatge o el concepte de la lletra. La superfície on reposa el relat d’aquesta primera part.

Fotografies: Toya Legido ⸻

La transició cap al moviment.

I. «De nova forma»
L’atmòsfera polar | Coŀlaboració amb Toya Legido

La transició cap al moviment. Un format desplegable que muta de silueta a mesura que es descobreix, amb la neu efímera i la sensibilitat de la Toya per fotograﬁar jardins polars enmig de la ciutat.

L’encaix

Amb les dues meitats de l’àlbum ja enregistrades, el títol del disc encara se’m resistia… Una de les meves escenes de cine predilectes és quan en Henry Jones s’asseu a reposar i descobreix una escala secreta: de vegades la solució es presenta sola!

En el meu cas, el «clic» descansava en el propi fragment del llibre de l’arxiu municipal que havia escollit des del principidel projecte: Teorica del secret, per fer sortir de la llavó ﬂors dobles y semidobles, de colors hermosos y de nova forma.

La màgia d’aquelles casualitats que, a vegades, no ho són tant.

L'entrada Anatomia d’un Secret ha aparegut primer a JARDÍ POLAR.

L’hivernacle

Jordi Palà Balanyà — Thu, 11 Jun 2026 22:00:04 +0000

Hi ha dates que són especials…

…i per això em fa iŀlusió celebrar l’aniversari de la publicació de Teòrica del secret -el primer disc d’aquesta aventura- amb l’estrena de la web que esteu trepitjant ara mateix: una nova galeria digital per a Jardí*Polar.

Amb motiu de l’efemèride, us convido a xafardejar aquest nou lloc i a descobrir-ne els entaforalls. Qui sap si, amb una mica de sort, hi acabeu trobant un racó amb una forma i color que us agradi prou per refugiar-vos-hi de tant en tant…

Kasvuhoone por Puustak, Kaisa (autor) – 1974 – Tartu Art Museum, Estonia – CC0.

Les mans que han aixecat la web són les de basicestudio®, l’equip de disseny que ja es va encarregar del logo polar*. Conceptualment s’ha plantejat perquè funcioni com un hivernacle: un espai diàfan, transparent i que protegeixi el seu contingut.
Des de la secció «el llindar» del jardí, podeu anar:
*endins: l’espai més íntim i interior, on es guarden les cançons i els discos.
*enfora: la zona de comunicació amb l’exterior, un blog per compartir novetats, coŀlaboracions, curiositats…
*enllà: on el jardí s’expandeix per arribar una mica més lluny de la música, deixant-se portar per la inspiració i la intuïció.
Ah! També podeu visitar «el jardiner» i descobrir la part més humana de la persona que hi ha darrere de tot això.

Bona «promenade»!

Kasvuhoone por Puustak, Kaisa (autor) – 1973 – Tartu Art Museum, Estonia – CC0.

L'entrada L’hivernacle ha aparegut primer a JARDÍ POLAR.

Benvinguda, lluna blava

Jordi Palà Balanyà — Tue, 02 Jun 2026 10:37:53 +0000

Sabeu què és una lluna blava? Jo tampoc no en tenia ni idea: ho vaig descobrir en decidir que al llarg de 2026 compartiria una cançó de Teòrica del secret cada lluna plena. La ruta polar estava clara: 12 llunes, 12 cançons del meu primer disc que encaixaven amb el cicle lunar, mostrant el disc per capítols amb petites anècdotes.

«Lluna blava» és el terme amb què s’anomena la segona lluna plena dins d’un mateix mes natural, una raresa que no passa gaire sovint, i que fa que l’any tingui una lluna plena de més!

Benvinguda lluna blava
avui que no t’esperava
llueixes com un regal.

Estenc el meu braç enlaire
malgrat no confio gaire
que entomis la meva mà.

Tantes coses que hem vist junts
tu allà dalt, jo a ras de terra;
quan tornis de nou al juny
brillaràs rodona i plena.

Benvolguda lluna blava
ara et conec l’altra cara
i encara em fas somiar igual.

2026: 13 llunes, 12 cançons… Ups!
Com que la cosa no acabava de quadrar, se’m va acudir aproﬁtar aquesta «bola extra» per fer una petita pausa en el repàs de les cançons teòriques i explicar el concepte del proper disc en què ja estic treballant.
Finalment, però, el guió ha canviat sol un cop més. De forma no premeditada, com una lluna que apareix quan escampen els núvols, he escrit una cançó nova. Com diu la seva pròpia lletra: «Benvinguda lluna blava, avui que no t’esperava, llueixes com un regal».
Heus ací doncs aquesta petita anomalia, gravada amb el mòbil tal com raja, sense trucs ni complicacions. Us deixo el vídeo del reel i la lletra per si la voleu fer servir de karaoke.
Al juny es reprèn l’ordre de canònic de Teòrica del secret, però aquest maig de 2026 tocava posar en pràctica la «ﬂexibilitat al canvi nivell 3» i entomar la mà d’aquesta segona lluna plena.

Gràcies per ser a l’altra cara!

L'entrada Benvinguda, lluna blava ha aparegut primer a JARDÍ POLAR.