Per inaugurar la secció *enllà, disseccionem l’edició física del primer disc.
Des de l’inici me’l vaig imaginar com una obra no només musical, resultat de la suma simple de dos factors: síndrome de l’impostor debutant + incentivar escolta fora de pantalles.
L’artefacte que tenia al cap em demanava una fabricació artesanal, de la qual es van encarregar al taller d’enquadernació Nacana, i un acompanyament gràfic que s’integrés amb les cançons.
I. «De colors hermosos»La terra i la geometria | Coŀlaboració amb en Joan Moliner (@rajolesdebarcelona)
Una rajola hidràulica escollida de la coŀlecció d’en Joan per a cada cançó; els seus motius geomètrics i cromàtics m’evocaven el paisatge o el concepte de la lletra. La superfície on reposa el relat d’aquesta primera part.
La transició cap al moviment.
I. «De nova forma»L'atmòsfera polar | Coŀlaboració amb Toya Legido
La transició cap al moviment. Un format desplegable que muta de silueta a mesura que es descobreix, amb la neu efímera i la sensibilitat de la Toya per fotografiar jardins polars enmig de la ciutat.
L'encaix
Amb les dues meitats de l’àlbum ja enregistrades, el títol del disc encara se’m resistia… Una de les meves escenes de cine predilectes és quan en Henry Jones s’asseu a reposar i descobreix una escala secreta: de vegades la solució es presenta sola!
En el meu cas, el «clic» descansava en el propi fragment del llibre de l’arxiu municipal que havia escollit des del principidel projecte: Teorica del secret, per fer sortir de la llavó flors dobles y semidobles, de colors hermosos y de nova forma.
La màgia d’aquelles casualitats que, a vegades, no ho són tant.
